TALLER VIDEOART

El passat 9 de febrer va tenir lloc l’activitat-taller de VideoArt a càrrec de Florence Girardeau, artista resident de l'Espai d'art de Rocaumbert.

Al començament Florence va plantejar exemples y vídeos d’artistes que treballen la imatge através del temps, la memòria, la paraula o el lloc per desenvolupar els seus treballs artístics. Aquestes bases van servir per a poder posar en context als participants al taller que s’anava a realitzar. Prèviament s’havia demanat que es portessin varis elements per a realitzar l’activitat: un objecte personal, una imatge, un mapa, una olor o sabor, un text... 

El primer objectiu del taller va ser col·locar aquests elements en el espai de la sala Miranda per després posicionar-se en un punt de la sala. A través de la imaginació s'havia de pensar en un espai on aquests objectes portessin als participants. Per després, crear un volum que es centres en la idea del lloc. Es van explicar els diferents textos o frases portats  per cadascun dels participants i quina era la idea de gravació en relació als objectes personals. Es va gravar escenes de composició curta en relació amb l’espai, acció i moviment dels objectes com elements d’activació. L’objectiu final va ser gravar sons per a poder acabar editant un vídeo conjunt.

Text de: Ariadna Mulet

Fotos: Mery Balseca 

MANERES DE DESTRUIR LA MEMÓRIA

Presentaciò de projectes artìstics de Sanhi Bar i Ella Littwitz, i debat amb Oriol Fontdevila, crític d´art i commissari.

El passat 1 de febrer va tenir lloc la taula rodona al voltant del treball de les artistes d'origen israelià Shani Bar i Ella Littwitz acompanyades per Oriol Fontdevila, crític d'art i comissari.
Al començament Fontdevilla va plantejar reflexions sobre el treball artístic que tracta de recuperar relats invisibilitzats de la memòria històrica, obrint-se alguns temes de debat com: l'ètica de l'oblit, la construcció social del relat històric o el paper que exerceix l'art (i l'artista) en l'exercici de presentar la memòria al públic.
Les dues artistes van presentar diversos dels seus projectes als assistents. En tots dos casos la seva obra mostra una revisió de la mirada davant successos històrics concrets. En el cas de Shani, el seu treball se centra en la recuperació d'arxiu, principalment fotogràfic i en el d'Ella en la deconstrucció i el rescat d'elements del paisatge.

             Texto por: Itsaso Jimenez

FOTOGRAMES D’UN MÓN SEGRESTAT

Els dies 10, 11 i 17 de novembre ha tingut lloc el taller “Fotogrames d’un món segrestat”, dirigit per Andrés Hispano.

Els assistents han pogut analitzar i debatre sobre el film still (foto fixa o imatge promocional d’una pel·lícula) i la seva influència en l’art contemporani. Els film still s’han convertit en eixos significatius de l’art postmodern i han contribuït a desdibuixar els límits entre la publicitat, el cinema i l’art. Els participants van contribuir seleccionant i ordenant imatges d’aquests àmbits, en torn a uns eixos temàtics com la família, la carretera, les drogues, l’amor, la ruïna... i finalment el projecte dissenyat es va materialitzar en una exposició oberta al públic que es va poder visitar a la nau Dents de Serra de Roca Umbert, entre els dies 23 i 26 de novembre de 2017 en el context del festival Panoràmic.

UNA MIRADA PRÓPIA

Workshop “Una mirada pròpia”.

 Lurdes Basolí

El passat dissabte 18 de Novembre la Lurdes Basolí ens va oferir un taller molt interessant sobre com construïr un llenguatge visual amb una mirada pròpia i treballar i potenciar  la subjectivitat inherent al treball creatiu fotogràfic.

Vam repassar l’obra d’alguns dels principals fotògrafs de la història de la fotografia i comentar-ne els aspectes més interessants i / o polèmics per entendre millor les diferents intencions i mirades dels autors, i poder arribar al que anomenem el “nucli” de la imatge.

Es va plantejar un exercici pràctic consistent en la realització per part de cadascun dels participants d’una sola fotografia en l’entorn de Roca Umbert, i la seva posterior anàlisi i posada en comú.

Vam poder visualitzar i comentar els portafolis dels participants que ho vam voler.

També ens va explicar la seva trajectòria artística i ens va mostrar i comentar alguns dels seus treballs, posant de manifest com els canvis personals repercuteixen en la manera d’expressar-nos; especialment colpidor algun treball en video sobre una persona discapacitada i la seva cuidadora.

Finalment, vam acabar la jornada amb una visita a l’exposició “Signis” del Museu de Granollers, de la qual és coautora la Lurdes i ens en va fer una visita guiada.

Un workshop molt interessant i enriquidor i una jornada molt agradable també de diàleg entre tots els assistents.

GEOPRESÈNCIES

Fase 7

Fondre's amb el paisatge

El passat dissabte 25 de març vam clausurar el cicle Geopresències (de la distància gràfica a la micropolítica) amb una coreografia proposada per Jordi Mas ( jordimasdansa.com ) i que va transformar completament l'exposició de la Sala Zero de l'Espai d'Arts de Roca Umbert. El Jordi Mas, l'Helena Pielias, Daniel Barbé, Marta Miralpeix, Bernat Lladó i Ignasi López vam jugar amb els conceptes, idees, reflexions i debats crítics que durant la resta d'activitats del cicle han aportat Kathrin Golda-Pongratz, Nataly Prada, Cristina Núñez, Toni Arrizabalaga, Marta Serra, Èlia Montagud, Florence Girardeau, Lluís Estopiñán, Núria Benach, Abel Albet, Espais Crítics, Rubén Martínez (IGOP), Eloy Fernández Porta, Laia Llonch i Marc Deu (Urbanins). A més de fer "ballar" els conceptes i les idees, de transformar, desordenar i hibridar les imatges i els discursos de Geopresències, la intervenció de Jordi Mas tenia per objectiu fer conscient la importància que té el cos a l'hora de relacionar-se amb l'espai i percebre'l. En aquest sentit i al llarg de tot el matí, la Sala Zero va esdevenir el centre d'un espai relacional, és a dir, un espai que s'estreny o s'eixampla en funció del moviment corporal; o que canviava el seu significat a mesura que el cos s'apropia i interioritza imaginaris, paraules i tot allò que la mateixa atmosfera de la sala Zero contenia, després d'absorbir les experiències del cicle. Si la distància gràfica ens situava en el lloc privilegiat d'un espectador que es troba a resguard, les geografies corporals de Jordi Mas ens traslladen en un paisatge incòmode, provocador i compartit.

GEOPRESÈNCIES

«Micropolítiques i innovació social»

Amb el títol «Micropolítiques i innovació social», el politòleg Rubén Martínez, investigador de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), ha conduït la sisena fase de Geopresències. L’objectiu d’aquesta era donar a conèixer algunes experiències i conflictes socials, ambientals i territorials sorgits arran de la darrera crisi capitalista. Per fer-ho, va introduir un concepte que ha emergit amb força últimament, el de innovació social. Després de qüestionar algunes definicions i perspectives sobre el seu significat, Rubén Martínez afirmà que les micropolítiques d’innovació social solien tenir per objectiu donar resposta a certes necessitats socials que ni el mercat ni l’administració pública garantien; així mateix, aquelles anaven acompanyades d’un procés d’autogestió i, per tant, d’empoderament dels actors socials implicats. Finalment, moltes d’aquestes pràctiques i experiències implicaven un canvi en les relacions de poder. Amb tot i contràriament a allò que podríem esperar, aquestes pràctiques no han sorgit en els llocs i els barris més castigats per la crisi. En base a un estudi empíric realitzat des de l’IGOP, s’ha pogut observar que la majoria d’exemples de micropolítiques han tingut lloc en territoris amb un capital social acumulat important, on la segregació urbana és menys accentuada i amb una important presències de grups socials qualificats i amb un alt nivell d’expertesa. Contràriament, els territoris amb rendes més altes, per una banda, i els barris i ciutats amb rendes més baixes, per altra, presenten un grau d’innovació social i política molt menor. Rubén Martínez recolzà aquesta conclusió amb una sèrie de mapes que vinculaven dos conjunts de variables importants – innovació social i grau de segregació urbana. Uns mapes que, com observà perfectament Ignasi López, són dissonants respecte la imatge concèntrica i tradicional de la metròpolis.

GEOPRESÈNCIES

Fase 5

Territori icònic - territori no representat

Kathrin Golda Pongratz a través de la seva mirada com a arquitecta i urbanista ha utilitzat la imatge fotogràfica com a eina d'investigació i d'observació cap a les transformacions i canvis que pateixen dels territoris en constant expansió, en els seus projectes aquestes imatges són evidència i prova d'aquestes transformacions que li han permès dotar de nous significats a aquestes imatges en una constant relació des de nous enfocament i perspectives contextuals.

En algunes imatges de Kathrin Golda es mostren els terrenys agrícoles del Prat de Llobregat durant les negociacions sobre la possible construcció del complex Eurovegas a aquest territori, donant lloc a una reflexió sobre polítiques territorials, processos de desenvolupament urbà i les múltiples facetes de la productivitat d'un territori. Mentre tenien lloc les negociacions sobre Eurovegas durant l'any 2012, Kathrin Golda va fotografiar diversos paisatges sotmesos a pressió urbanística, entre els quals hi havia els terrenys agrícoles del Prat de Llobregat.

Les fotografies presenten la riquesa d'aquest paisatge periurbà i mostren alguns elements de pressió generats per les infraestructures de l'entorn.

Al final d'aquesta sessió els participants van dialogar sobre qüestions més properes al seu territori, les Implicacions de la producció de urbanitzacions que no necessitem, i com aquests canvis influeixen en la construcció de l'imaginari individual i col·lectiu, d'una banda la constant divisió del territori que amb això comporta a la constant construcció de micró i macro fronteres on s'evidencia una apropiació de l'espai públic que es transforma en privat, "segur", submergint-nos en aquest imaginari hegemònic del que considerem "qualitat de vida"