GEOPRESÈNCIES

Fase 3:  Quins Concepts Necessitem per Pensar els Llocs?

Segons Foucault, "Vivim en el temps de la simultaneïtat, de la juxtaposició, de la proximitat i la distància, de la contigüitat, de la dispersió. Vivim en un temps en què el món s'experimenta menys com a vida que es desenvolupa a través del temps que com una xarxa que comunica punts i embulla la seva malla." (1986, p.22). Més enllà de la la simultaneïtat i compressió de temps i espais, o la superposició i dispersió d'aquests; la conferència planteja la necessitat de posicionar-se ètica i políticamnete entorn d'aquests temes. Confronta i convida a abandonar la neutralitat, a implicar-se. I és que això és el que fa la mostra Geopresencias, en enfrontar-se a les històries que no estan sent explicades. Mapear, donar-li espai a aquestes narratives, és efrentarse en poder que les desdibuixa i l'impacte de les quals en les vides de les persones és real, no una abstracció.

Nuria planteja que la frontera en si és un espai per buscar noves formes de resistència. A més diu que, els espais en què vivim estan constantment en estat d'explosió i implosió. Això introdueix una paradoxa. Com alguna cosa que s'expandeix violentament, es contreu simultàniament? Quines implicacions socials, econòmiques i polítiques pot tenir una noció com aquesta?

Referència: Foucault, Michel. "D'Altres Espais," Diacritics 16 (Primavera 1986), 22-27.

GEOPRESÈNCIES

Fase 2: 

Observar i Construir el Territori de de la Cartografia

Dels aspectes que més van destacar de la xerrada de Bernat Lladó, va ser la descripció d'una espècie d'ull absolut-omnipresent, entès també com la perspectiva d'occident sobre la resta del planeta. Aquesta no és una altra cosa més que la mirada hegemònica, que cristal·litza des de la distància.

Una contraposició a aquest punt de vista, és el que s'assumeix des de la corporeidad i per tant des de la proximitat—el cos que es troba al món. La relativización des del subjecte és una resistència a la narrativa de l'ull fix esmentat anteriorment. És trencar amb la distància des de la geopresència immediata, la qual permet un altre tipus de relacions.

Al final de la xerrada, aquesta es va transformar en un espai de taller. Des de l'ordinador, un mapa de llum es projecta sobre la paret. Els participants es veuen involucrats des dels seus cossos i comencen a negociar a l'espai físic entorn de la imatge projectada. Quin noves rutes poden quedar registrades des d'aquestes impressions sensorials?

GEOPRESÈNCIES

 Com identifiquem el Vallès del present?

Geopresències exposa una representació del territori Vallesà allunyada de la pura cartografia de la realitat física; mostra tres mirades del Vallès des d’una perspectiva adulta i en un context de fa gairebé una dècada per contraposar-les amb la situació actual. L’aportació del taller familiar ha estat incorporar el punt de vista dels infants al relat.

Nens i nenes vinguts de Granollers, de Caldes de Montbui, de Sabadell i de Premià de Mar, han identificat els ingredients que composen el mosaic vallesà i les han representat en forma de maqueta-dibuix. Les diferents peces presents al Vallès dels més petits, que han quedat recollides han estat: rius i rieres, boscos, horts i camps, edificis (habitats i abandonats), salut i transports.

Les peces sobre les quals han anat treballant tots els nens i nenes s’han ajuntat finalment, conformant el mosaic del VALLÈS segons el seu punt de vista; hem visualitzat que aquest territori és complex, singular, divers, que va més enllà de les ciutats on vivim i que no es pot entendre si en llegim només una part.

ELS OFICIS DE L'ART. DES - IDENTIFICAR A TRAVÉS DE PRÒTESIS

ABANS D'INICIAR AQUEST TALLER ES PARLO SOBRE ELS DIFERENTS PROCESSOS CREATIUS DELS CIRCUITS DE L'ART, LA FUNCIÒ DE L'ARTISTA A LA SOCIETAT I QUINS SÓN LES PRÀCTIQUES ARTÍSTIQUES CONTEMPORÀNIES.

l'objectiu d'aquesta activitat va consistir en aproximar als joves al concepte Queer (rar, tort, diferent)a partir del propi cos, reflexionant i qüestionant els conceptes de identitats i gènere, com construccions socials, que no són donades de manera natural.

 

Inicialment els joves van crear el rostre d'un personatge "rar i diferent", a partir del seu propi imaginari individual i col·lectiu, que transgredirà normes iestereotips de "bellesa". Van continuar amb la creació d'una màscara sobre aquest personatge, i la vam intercanviar entre tots.

Junts van reflexionar sobre les sensacions de posar-se un màscara d'un altre, van parlar sobre la creació 

d'aquests personatges i van explicar històries.Van valorar la importància de ser diferents i únics, però també la importància de comprendre  la diferència de l'altre. Per últim es van fer fotografies amb els telèfons mòbils i se les van emportar a casa.