Aquest taller parteix de l'experiència i treball de l'artista resident Cristina Núñez, impartit en dues sessions de dues hores cada dia, el qual té com a resultat convidar als estudiants a involucrar-se amb la fotografia d'autoretrat com una manera de teràpia emocional allunyant-se del que popularment es coneix com selfie. L'artista proposa una sèrie d'exercicis als adolescents, en els quals ells han de fotografiar-se expressant emocions que en general no es mostrarien en un selfie.
Emocions com la ràbia, la desesperació i el terror, que en ocasions els envaeix a través de la seva vida i són difícils de controlar són enfrontades a través d'una càmera. Una vegada que s'enfronten a això, es realitza una sessió de posada en comú en la qual s'observen i s'analitzen les fotografies d'una manera crítica i amb una altra mirada trobant les històries que sorgeixen a través d'ella, a vegades de manera imaginativa, que tal i com diu l'artista: "la imaginació és una eina per al món de demà".
D'altra banda, a part de convertir-se en una trobada amb ells mateixos, els estudiants van obtenir el regal d'auto-comprendre's com a individus dins d'una societat en què les pors marquen la pauta en la vida diària. És un moment d'alliberament i alleujament, en paraules de Cristina Núñez "la càmera és com el món, llavors què li diries al món... el que jo estic fent és un entrenament per guerrers moderns".
