divendres, 15 de desembre del 2017

FOTOGRAMES D’UN MÓN SEGRESTAT

Els dies 10, 11 i 17 de novembre ha tingut lloc el taller “Fotogrames d’un món segrestat”, dirigit per Andrés Hispano.


Els assistents han pogut analitzar i debatre sobre el film still (foto fixa o imatge promocional d’una pel·lícula) i la seva influència en l’art contemporani. Els film still s’han convertit en eixos significatius de l’art postmodern i han contribuït a desdibuixar els límits entre la publicitat, el cinema i l’art. Els participants van contribuir seleccionant i ordenant imatges d’aquests àmbits, en torn a uns eixos temàtics com la família, la carretera, les drogues, l’amor, la ruïna... i finalment el projecte dissenyat es va materialitzar en una exposició oberta al públic que es va poder visitar a la nau Dents de Serra de Roca Umbert, entre els dies 23 i 26 de novembre de 2017 en el context del festival Panoràmic.




UNA MIRADA PRÓPIA



Workshop “Una mirada pròpia”.

 Lurdes Basolí

El passat dissabte 18 de Novembre la Lurdes Basolí ens va oferir un taller molt interessant sobre com construïr un llenguatge visual amb una mirada pròpia i treballar i potenciar  la subjectivitat inherent al treball creatiu fotogràfic.
Vam repassar l’obra d’alguns dels principals fotògrafs de la història de la fotografia i comentar-ne els aspectes més interessants i / o polèmics per entendre millor les diferents intencions i mirades dels autors, i poder arribar al que anomenem el “nucli” de la imatge.
Es va plantejar un exercici pràctic consistent en la realització per part de cadascun dels participants d’una sola fotografia en l’entorn de Roca Umbert, i la seva posterior anàlisi i posada en comú.
Vam poder visualitzar i comentar els portafolis dels participants que ho vam voler.
També ens va explicar la seva trajectòria artística i ens va mostrar i comentar alguns dels seus treballs, posant de manifest com els canvis personals repercuteixen en la manera d’expressar-nos; especialment colpidor algun treball en video sobre una persona discapacitada i la seva cuidadora.
Finalment, vam acabar la jornada amb una visita a l’exposició “Signis” del Museu de Granollers, de la qual és coautora la Lurdes i ens en va fer una visita guiada.
Un workshop molt interessant i enriquidor i una jornada molt agradable també de diàleg entre tots els assistents.





diumenge, 3 de desembre del 2017

MAR DE PARAULES

Durant la setmana del 16 al 20 d'octubre es va desenvolupar el taller Mar de paraules amb l'Escola Ferrer i Guàrdia, els participants fixaven paraules claus que remetien a la història de la Fàbrica tèxtil de Roca Umbert abans de ser Fabrica de les arts. Durant aquests dies la unió i el Treball col·lectiu gènere sentit de pertinença amb el espai i la seva història, a més es va abordar la tècnica amb aerògraf i plantilla.










TALLER FAMILIAR CREACIÒ SONORA


A partir de la pel·lícula el cant dels ocells d'Albert Serra es va abordar el taller d'experimentació sonora que tenia com a objectiu crear sons de la natura amb elements reciclats i accions.

Després de narrar la història el cant dels ocells i observar les fotografies realitzades durant el rodatge de la pel·lícula per roman Yñán exposades a la sala zero de l'espai d`arts, s’indica als participants crear tres sons de la natura: aigua, aire i terra amb aquestes elements y possibles accions.

Aquestes imatges i  àudios dóna compte del so emès pels objectes i accions  creats.








divendres, 1 de desembre del 2017

TALLER DE VOLUM


Amb alumnes de 4t d'ESO


Al taller de volum amb alumnes de 4t d'ESO vam treballar el volum a partir de diferents tipus de paper i cartró reciclat, de manera intuïtiva i experimental, amb accions senzilles com arrugar, tallar, esquinçar... D'aquesta manera vam veure com el paper que ens serveix diàriament per escriure o dibuixar, també el podem manipular per obtenir formes i volums.


Els nois i noies es van deixar portar de mica en mica per la seva imaginació i el resultat va ser unes peces molt diferents les unes de les altres, que reflectien els seus interessos i amb les que vam fer una petita exposició i comentari.






divendres, 9 de juny del 2017

LA PISTA INFINITA I ALTRES NINES RUSSES

Taller Dibuixant la pista infinita


Dissabte 3 de juny, un grup de nens i nenes, i familiars, van participar del taller familiar que proposava Glòria Giménez a la Sala Zero de l'Espai d'Arts.
Giménez els va explicar com, l'interès per conèixer més sobre una de les fotografies, que apareix a l'exposició en forma de dibuix, havia despertat la seva curiositat per calcar les fotografies de diaris, perquè, al calcar, es fa una tria de línies. La proposta de treball era que cadascú escollís, d'entre els diaris i revistes, les imatges que li agradessin més, i les situés sota el paper vegetal continu, on hi treballava tot el grup, per així fer-ne una còpia calcada. El fet que a les revistes les fotografies són a les dues cares del paper, va produir que, sota els efectes de la llum, se superposessin les línies, i que el resultat fos molt diferent de la imatge original.








diumenge, 9 d’abril del 2017

NATURALEZA MUERTA

Proyecto processual sobre instal-laciones vives i performance


Colaboración de agentes y artistas locales de Granollers: Judit Jané Garcia, Victoria Sánchez Lorenzo, Maria Fernández Hijojesus, Noelia Hernández Fuentes, Carla Leiva Milan, Sara Beltrán Flores, Esteve Dominguez Vives, Paula Bachiller Viver, Mónica de Dios Martin, Andrea Rovira Canals, Melanie del Olmo Garcia, Judith Romero Romero, Olga de Vicente, Alba Setó, Laura Dalmau, Helena Pielias, Nataly Prada, Mauricio  Herrero y Federico Alzate.



















GEOPRESÈNCIES


Fase 7

Fondre's amb el paisatge



El passat dissabte 25 de març vam clausurar el cicle Geopresències (de la distància gràfica a la micropolítica) amb una coreografia proposada per Jordi Mas ( jordimasdansa.com ) i que va transformar completament l'exposició de la Sala Zero de l'Espai d'Arts de Roca Umbert. El Jordi Mas, l'Helena Pielias, Daniel Barbé, Marta Miralpeix, Bernat Lladó i Ignasi López vam jugar amb els conceptes, idees, reflexions i debats crítics que durant la resta d'activitats del cicle han aportat Kathrin Golda-Pongratz, Nataly Prada, Cristina Núñez, Toni Arrizabalaga, Marta Serra, Èlia Montagud, Florence Girardeau, Lluís Estopiñán, Núria Benach, Abel Albet, Espais Crítics, Rubén Martínez (IGOP), Eloy Fernández Porta, Laia Llonch i Marc Deu (Urbanins). A més de fer "ballar" els conceptes i les idees, de transformar, desordenar i hibridar les imatges i els discursos de Geopresències, la intervenció de Jordi Mas tenia per objectiu fer conscient la importància que té el cos a l'hora de relacionar-se amb l'espai i percebre'l. En aquest sentit i al llarg de tot el matí, la Sala Zero va esdevenir el centre d'un espai relacional, és a dir, un espai que s'estreny o s'eixampla en funció del moviment corporal; o que canviava el seu significat a mesura que el cos s'apropia i interioritza imaginaris, paraules i tot allò que la mateixa atmosfera de la sala Zero contenia, després d'absorbir les experiències del cicle. Si la distància gràfica ens situava en el lloc privilegiat d'un espectador que es troba a resguard, les geografies corporals de Jordi Mas ens traslladen en un paisatge incòmode, provocador i compartit.




dimarts, 28 de març del 2017

GEOPRESÈNCIES


«Micropolítiques i innovació social»



Amb el títol «Micropolítiques i innovació social», el politòleg Rubén Martínez, investigador de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), ha conduït la sisena fase de Geopresències. L’objectiu d’aquesta era donar a conèixer algunes experiències i conflictes socials, ambientals i territorials sorgits arran de la darrera crisi capitalista. Per fer-ho, va introduir un concepte que ha emergit amb força últimament, el de innovació social. Després de qüestionar algunes definicions i perspectives sobre el seu significat, Rubén Martínez afirmà que les micropolítiques d’innovació social solien tenir per objectiu donar resposta a certes necessitats socials que ni el mercat ni l’administració pública garantien; així mateix, aquelles anaven acompanyades d’un procés d’autogestió i, per tant, d’empoderament dels actors socials implicats. Finalment, moltes d’aquestes pràctiques i experiències implicaven un canvi en les relacions de poder. Amb tot i contràriament a allò que podríem esperar, aquestes pràctiques no han sorgit en els llocs i els barris més castigats per la crisi. En base a un estudi empíric realitzat des de l’IGOP, s’ha pogut observar que la majoria d’exemples de micropolítiques han tingut lloc en territoris amb un capital social acumulat important, on la segregació urbana és menys accentuada i amb una important presències de grups socials qualificats i amb un alt nivell d’expertesa. Contràriament, els territoris amb rendes més altes, per una banda, i els barris i ciutats amb rendes més baixes, per altra, presenten un grau d’innovació social i política molt menor. Rubén Martínez recolzà aquesta conclusió amb una sèrie de mapes que vinculaven dos conjunts de variables importants – innovació social i grau de segregació urbana. Uns mapes que, com observà perfectament Ignasi López, són dissonants respecte la imatge concèntrica i tradicional de la metròpolis.




diumenge, 19 de març del 2017

GEOPRESÈNCIES




Fase 5

Territori icònic - territori no representat


Kathrin Golda Pongratz a través de la seva mirada com a arquitecta i urbanista ha utilitzat la imatge fotogràfica com a eina d'investigació i d'observació cap a les transformacions i canvis que pateixen dels territoris en constant expansió, en els seus projectes aquestes imatges són evidència i prova d'aquestes transformacions que li han permès dotar de nous significats a aquestes imatges en una constant relació des de nous enfocament i perspectives contextuals.

En algunes imatges de Kathrin Golda es mostren els terrenys agrícoles del Prat de Llobregat durant les negociacions sobre la possible construcció del complex Eurovegas a aquest territori, donant lloc a una reflexió sobre polítiques territorials, processos de desenvolupament urbà i les múltiples facetes de la productivitat d'un territori. Mentre tenien lloc les negociacions sobre Eurovegas durant l'any 2012, Kathrin Golda va fotografiar diversos paisatges sotmesos a pressió urbanística, entre els quals hi havia els terrenys agrícoles del Prat de Llobregat.



Les fotografies presenten la riquesa d'aquest paisatge periurbà i mostren alguns elements de pressió generats per les infraestructures de l'entorn.








Al final d'aquesta sessió els participants van dialogar sobre qüestions més properes al seu territori, les Implicacions de la producció de urbanitzacions que no necessitem, i com aquests canvis influeixen en la construcció de l'imaginari individual i col·lectiu, d'una banda la constant divisió del territori que amb això comporta a la constant construcció de micró i macro fronteres on s'evidencia una apropiació de l'espai públic que es transforma en privat, "segur", submergint-nos en aquest imaginari hegemònic del que considerem "qualitat de vida"