dimarts, 28 de març de 2017

GEOPRESÈNCIES


«Micropolítiques i innovació social»



Amb el títol «Micropolítiques i innovació social», el politòleg Rubén Martínez, investigador de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), ha conduït la sisena fase de Geopresències. L’objectiu d’aquesta era donar a conèixer algunes experiències i conflictes socials, ambientals i territorials sorgits arran de la darrera crisi capitalista. Per fer-ho, va introduir un concepte que ha emergit amb força últimament, el de innovació social. Després de qüestionar algunes definicions i perspectives sobre el seu significat, Rubén Martínez afirmà que les micropolítiques d’innovació social solien tenir per objectiu donar resposta a certes necessitats socials que ni el mercat ni l’administració pública garantien; així mateix, aquelles anaven acompanyades d’un procés d’autogestió i, per tant, d’empoderament dels actors socials implicats. Finalment, moltes d’aquestes pràctiques i experiències implicaven un canvi en les relacions de poder. Amb tot i contràriament a allò que podríem esperar, aquestes pràctiques no han sorgit en els llocs i els barris més castigats per la crisi. En base a un estudi empíric realitzat des de l’IGOP, s’ha pogut observar que la majoria d’exemples de micropolítiques han tingut lloc en territoris amb un capital social acumulat important, on la segregació urbana és menys accentuada i amb una important presències de grups socials qualificats i amb un alt nivell d’expertesa. Contràriament, els territoris amb rendes més altes, per una banda, i els barris i ciutats amb rendes més baixes, per altra, presenten un grau d’innovació social i política molt menor. Rubén Martínez recolzà aquesta conclusió amb una sèrie de mapes que vinculaven dos conjunts de variables importants – innovació social i grau de segregació urbana. Uns mapes que, com observà perfectament Ignasi López, són dissonants respecte la imatge concèntrica i tradicional de la metròpolis.




diumenge, 19 de març de 2017

GEOPRESÈNCIES




Fase 5

Territori icònic - territori no representat


Kathrin Golda Pongratz a través de la seva mirada com a arquitecta i urbanista ha utilitzat la imatge fotogràfica com a eina d'investigació i d'observació cap a les transformacions i canvis que pateixen dels territoris en constant expansió, en els seus projectes aquestes imatges són evidència i prova d'aquestes transformacions que li han permès dotar de nous significats a aquestes imatges en una constant relació des de nous enfocament i perspectives contextuals.

En algunes imatges de Kathrin Golda es mostren els terrenys agrícoles del Prat de Llobregat durant les negociacions sobre la possible construcció del complex Eurovegas a aquest territori, donant lloc a una reflexió sobre polítiques territorials, processos de desenvolupament urbà i les múltiples facetes de la productivitat d'un territori. Mentre tenien lloc les negociacions sobre Eurovegas durant l'any 2012, Kathrin Golda va fotografiar diversos paisatges sotmesos a pressió urbanística, entre els quals hi havia els terrenys agrícoles del Prat de Llobregat.



Les fotografies presenten la riquesa d'aquest paisatge periurbà i mostren alguns elements de pressió generats per les infraestructures de l'entorn.








Al final d'aquesta sessió els participants van dialogar sobre qüestions més properes al seu territori, les Implicacions de la producció de urbanitzacions que no necessitem, i com aquests canvis influeixen en la construcció de l'imaginari individual i col·lectiu, d'una banda la constant divisió del territori que amb això comporta a la constant construcció de micró i macro fronteres on s'evidencia una apropiació de l'espai públic que es transforma en privat, "segur", submergint-nos en aquest imaginari hegemònic del que considerem "qualitat de vida"




dijous, 16 de març de 2017

GEOPRESÈNCIES

Fase 3:  Quins Concepts Necessitem per Pensar els Llocs?



Segons Foucault, "Vivim en el temps de la simultaneïtat, de la juxtaposició, de la proximitat i la distància, de la contigüitat, de la dispersió. Vivim en un temps en què el món s'experimenta menys com a vida que es desenvolupa a través del temps que com una xarxa que comunica punts i embulla la seva malla." (1986, p.22). Més enllà de la la simultaneïtat i compressió de temps i espais, o la superposició i dispersió d'aquests; la conferència planteja la necessitat de posicionar-se ètica i políticamnete entorn d'aquests temes. Confronta i convida a abandonar la neutralitat, a implicar-se. I és que això és el que fa la mostra Geopresencias, en enfrontar-se a les històries que no estan sent explicades. Mapear, donar-li espai a aquestes narratives, és efrentarse en poder que les desdibuixa i l'impacte de les quals en les vides de les persones és real, no una abstracció.



Nuria planteja que la frontera en si és un espai per buscar noves formes de resistència. A més diu que, els espais en què vivim estan constantment en estat d'explosió i implosió. Això introdueix una paradoxa. Com alguna cosa que s'expandeix violentament, es contreu simultàniament? Quines implicacions socials, econòmiques i polítiques pot tenir una noció com aquesta?



Referència: Foucault, Michel. "D'Altres Espais," Diacritics 16 (Primavera 1986), 22-27.






GEOPRESÈNCIES

Fase 2: 
Observar i Construir el Territori de de la Cartografia

Dels aspectes que més van destacar de la xerrada de Bernat Lladó, va ser la descripció d'una espècie d'ull absolut-omnipresent, entès també com la perspectiva d'occident sobre la resta del planeta. Aquesta no és una altra cosa més que la mirada hegemònica, que cristal·litza des de la distància.

Una contraposició a aquest punt de vista, és el que s'assumeix des de la corporeidad i per tant des de la proximitat—el cos que es troba al món. La relativización des del subjecte és una resistència a la narrativa de l'ull fix esmentat anteriorment. És trencar amb la distància des de la geopresència immediata, la qual permet un altre tipus de relacions.

Al final de la xerrada, aquesta es va transformar en un espai de taller. Des de l'ordinador, un mapa de llum es projecta sobre la paret. Els participants es veuen involucrats des dels seus cossos i comencen a negociar a l'espai físic entorn de la imatge projectada. Quin noves rutes poden quedar registrades des d'aquestes impressions sensorials?




GEOPRESÈNCIES



 Com identifiquem el Vallès del present?

Geopresències exposa una representació del territori Vallesà allunyada de la pura cartografia de la realitat física; mostra tres mirades del Vallès des d’una perspectiva adulta i en un context de fa gairebé una dècada per contraposar-les amb la situació actual. L’aportació del taller familiar ha estat incorporar el punt de vista dels infants al relat.
Nens i nenes vinguts de Granollers, de Caldes de Montbui, de Sabadell i de Premià de Mar, han identificat els ingredients que composen el mosaic vallesà i les han representat en forma de maqueta-dibuix. Les diferents peces presents al Vallès dels més petits, que han quedat recollides han estat: rius i rieres, boscos, horts i camps, edificis (habitats i abandonats), salut i transports.
Les peces sobre les quals han anat treballant tots els nens i nenes s’han ajuntat finalment, conformant el mosaic del VALLÈS segons el seu punt de vista; hem visualitzat que aquest territori és complex, singular, divers, que va més enllà de les ciutats on vivim i que no es pot entendre si en llegim només una part.