«Micropolítiques i innovació social»
Amb el títol «Micropolítiques i innovació social», el politòleg Rubén
Martínez, investigador de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), ha conduït la sisena
fase de Geopresències. L’objectiu d’aquesta era donar a conèixer algunes
experiències i conflictes socials, ambientals i territorials sorgits arran de la darrera
crisi capitalista. Per fer-ho, va introduir un concepte que ha emergit amb força últimament, el de
innovació social. Després de qüestionar algunes definicions i perspectives sobre el
seu significat, Rubén Martínez afirmà que les micropolítiques d’innovació social solien tenir
per objectiu donar resposta a certes necessitats socials que ni el mercat ni
l’administració pública garantien; així mateix, aquelles anaven acompanyades d’un procés
d’autogestió i, per tant, d’empoderament dels actors socials implicats. Finalment, moltes
d’aquestes pràctiques i experiències implicaven un canvi en les relacions de poder.
Amb tot i contràriament a allò que podríem esperar, aquestes pràctiques no han sorgit
en els llocs i els barris més castigats per la crisi. En base a un estudi empíric realitzat
des de l’IGOP, s’ha pogut observar que la majoria d’exemples de micropolítiques han tingut
lloc en territoris amb un capital social acumulat important, on la segregació
urbana és menys accentuada i amb una important presències de grups socials qualificats i
amb un alt nivell d’expertesa. Contràriament, els territoris amb rendes més altes, per una
banda, i els barris i ciutats amb rendes més baixes, per altra, presenten un grau d’innovació
social i política molt menor. Rubén Martínez recolzà aquesta conclusió amb una sèrie de mapes
que vinculaven dos conjunts de variables importants – innovació social i grau
de segregació urbana. Uns mapes que, com observà perfectament Ignasi López, són
dissonants respecte la imatge concèntrica i
tradicional de la metròpolis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada